viernes, 30 de abril de 2010
29. Bany del peus al riu. (Jesús va ser batejat al riu Jordà per Joan Baptista)
El pas del Mar Roig
El Senyor va dir a Moisès: - Perquè clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa.I tu, alça el teu bastó, estèn la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu aixut pel mig del mar. L' àngel de Déu, que caminava davant la formació d'Israel, es posà a caminar al seu darrera. També s'hi va posar la columna de núvol que els anava el davant, i es va situar entre la formació d'Egipte i la d'Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il.luminava la nit. En tota la nit les dues formacions no es van acostar l'una a l'altra.
Moisès va estendre la mà cap el mar i el Senyor; amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà aixut. Les aigües es van partir i els israelites van passar a peu aixut pel mig del mar... A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis... va encallar les rodes dels carros i feia que els costés molt d'avançar.
Els egipcis van exclamar: - Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d'ells contra Egipte! El Senyor digué a Moisès:
- Estén la mà cap el mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers... Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d'Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. Israel va veure com el Senyor havia vençut Egipte amb la seva mà poderosa. El poble va sentir un gran respecte pel Senyor, i va creure en el Senyor i en Moisès el seu servent.
Ex 14.15-17,19-22, 24-26,30,31
31. Moisès abandona el poble per pujar a dalt la Muntanya de Déu
El Senyor proposa una aliança
El primer dia del tercer mes després de la sortida d'Egipte, els israelites van arribar al desert del Sinaí. Havien partit de Refidim i, quan van arribar al desert del Sinaí, van plantar el campament. Israel acampà davant la muntanya, i Moisès va pujar cap a Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:
- Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d'Israel: "Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l'àguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi. Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: sereu per mi un reialme sacerdotal i una nació santa". Moisès va tornar i convocà els ancians del poble per exposar-los tot el que el Senyor li havia manat que digués. Tot el poble, unànimement, va respondre: - Complirem tot el que ha dit el Senyor. Moisès va comunicar al Senyor la resposta del poble.
Ex 19.1-8
32. Moisès trigava a baixar, el poble s'impacientava
Revelació del Senyor a la muntanya
El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d'allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi. El Senyor digué a Moisès: - Baixa hi adverteix al poble que no es precipitin cap el Senyor per veure'l. Si ho fan, en moriran molts. Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s'han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los. Moisès va dir al Senyor: - El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, perquè tu ens has advertit que assenyaléssim uns límits a la muntanya i que la tinguéssim per sagrada.
Ex 19.20-23
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
